«A partir d’aquí, doncs, la meva columna pot resultar arbitrària, imprevisible, subjugant, avorrible, contradictòria, pesada, audaç, què sé jo! Insisteixo: la meva columna sóc jo o, millor, és el que voldria ser, el meu ansiós discurs o els meus tantejos de plenitud en el temps, un producte líric i a la vegada social, que respon més a premises filosòfiques que ideològiques, tot i que no hi falti res a la vinya del Senyor.»
«Sóc, doncs, un escriptor modèlic i independent? No: sóc un solitari dependent de tot allò que m’encoratja al meu voltant i em commou o m’ataca. En definitiva: no sóc un monoteista, sóc un politeista.»
]]> Wed, 23 Sep 2026 02:51:11 +0000 es Copyright 202 6BiblioEteca Technologies SL