Quan era una nena, la Carme contemplava amb ulls embadalits els peixos que nedaven entre les pedres de l’es-tany artificial de la torre dels Alberich. La seva fantasia la duia a somiar que, al cor d’aquelles pedres foradades, s’hi amagaven tresors inimaginables. Les experiències al jardí dels Alberich, la duresa de la Guerra Civil, el paisatge desolador de la postguerra i el buit existencial en l’edat adulta de la protagonista configuren la vida d’una dona que s’inicia plena d’expectatives i que, a mesura que el temps s’escola entre els seus dits, va perdent embranzida fins a dissoldre’s en tons grisos. La Carme haurà d’acceptar, finalment, que no hi havia res al cor de les pedres.

]]> Tue, 22 Sep 2026 01:36:19 +0000 es Copyright 202 6BiblioEteca Technologies SL