Per fer-ho concreta els problemes en unes actituds generalitzades que tenen el seu legítim origen en els anys setanta i
vuitanta (Les bones maneres: igualtat, espontaneïtat, falta de normes; motivar , enlloc d’esforçar-se) i amb l’evolució de la societat del benestar (l’ascensor social, valors materials), però que ara han donat lloc a una educació fallida, entenent “educació” en un sentit ampli, com “la voluntat de formar a les persones” amb l’objectiu de fer persones responsables;
una competència que és tant de la família com de l’escola, i de la societat en general (mitjans, política, etc..).
Cal, per tant, emprendre un debat a fons sobre les finalitats reals de l’educació i redefinir l’essència del què cal educar,
dels valors que cal transmetre. Aquest debat és el que inicia Victòria Camps tot apostant per la credibilitat , l’esforç, el
respecte, el control de les emocions, el valor de l’exemple, etc.]]> Mon, 31 Aug 2026 22:29:57 +0000 es Copyright 202 6BiblioEteca Technologies SL