SANTIAGO RUSIÑOL

Todavía no ha sido valorado

Todavía no ha sido valorado

Amb viatge a París, tres pintors modernistes catalansRamon Casas, Santiago Rusiñol i Miquel Utrilloens guien pel París artístic de finals de segle XX i ens ajuden a descobrir-lo a través d una crònica amena, plena de contrastos, d humanitat i sempre viva. Casas hi posa els dibuixos i unes cròniques que, juntament amb les d Utrillo, són publica...

Aquest llibre presenta un panorama exhaustiu de l'escena catalana modernista: marc històric, nous teatres, companyies, actors, públic, procediments literaris i escènics. En aquest volum s'editen i s'estudien les obres L'alegria que passa, El jardí abandonat i Cigales i formigues.

Cap al final de la seva vida, Santiago Rusiñol aplegà en aquest volum les sentències morals que havia anat elaborant al llarg dels anys. Nascudes dun escepticisme profund, les Máximes i mals pensaments, revelen no només el peculiar sentit de lhumor i la ironia agredolça que sempre havien acompanyat Rusiñol, sinó també una visió melancòlica, amar...

El senyor Esteve, personatge principal de l’obra, que assolirà categoria d’arquetipus de la petita burgesia barcelonina, té un fill que vol ser artista, amb tot l’idealisme que aquesta decisió implica. A través d’aquesta oposició, Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del modernisme: la relació de l’artista amb la societat burgesa,...

"El poble gris, en el fons, és un llibre tan aterridor com Els sots feréstecs d’en Casellas": així sentenciava la crítica l’aparició de l’obra. Aterridor, terrible i devastador, són adjectius habituals en les ressenyes que van acompanyar la publicació. El poble gris (1902) és un recull de trenta narracions en les quals la mirada irònica, relativ...