JORDI TEIXIDOR DE VENTOS

"Ja no sé si és la vella, la més bella mentida, o bé la veritat que jo mai he dit. Perquè ve de fora i alhora de dins."

Epíleg de M. Vázquez Montalbán. "Enyoro els ulls foscos, que jo mirava, Però encara més la seva avidesa. Enyoro els llavis vermells i molls, que jo besava, però encara més el somriure clar. Recordo molt, molt, les cames daurades. Però encara més el caminar lleuger."