ISABEL CLARA SIMO

« T'imagines la vida sense ell ? S'ha acabat la por, s'ha acabat patir, s'ha acabat suportar la vida», escriu la Mercè al seu diari mentre pateix la submissió i la humiliació constants a què la sotmet el seu marit, un home que sense transgredir la llei converteix el dia a dia de la seva dona en un autèntic infern. Trenta anys més tard, en Mateu,...

A El conjur , Isabel-Clara Simó revela una faceta nova del seu domini dels registres literaris: la capacitat de donar el millor de si mateixa escrivint uns poemes rotunds i convincents.

A través de quatre generacions de mares i filles d?una mateixa família, Isabel-Clara Simó narra la història d?una nissaga de dones liberals i coratjoses amb arrels jueves. Des de la besàvia Rut fins a la jove Debora, passant per la Regina i la Pat, al llarg de tot un segle les dones de la família Valleriola han hagut de lluitar amb determinac...

Todavía no ha sido valorado

Estimats homes és una caricatura mordaç i despietada d'un univers, el masculí, poc habituat a rebre crítiques, instal•lat com est� entre la prepotència i l'autosatisfacció. Tot allò que les dones pensen -però callen o bé es diuen només entre elles sobre e

Todavía no ha sido valorado

Once de los mejores cuentos de la autora, magníficos exponentes de los conflictos y las contradicciones del mundo contemporáneo.

Cap persona no és igual a una altra, ni cap hisòria d'amor no és com una altra. Raül, un misantrop gelós del seu aïllament i amb fama de cínic que treballa en una editorial, s'ha fet un món on no hi caben sentimentalismes ni hipocresies que afavoreixin le

En Toni Trull- Catorze anys, orfre i cambrer d'un bar de mala mort del barri de la Ribera de Barcelona- viu maltractat per uns oncles gasius que el van adoptar i allunyar dels estudis i d'amics de la seva edat. El que ningú no sap, és que sota la seva apa

A Bresca hi ha un tema que centra totes les històries: l'amor. Un sentiment que pot tenir moltes cares; pot ser possessiu, com a «Melodrama alcoià»; rutinari, com a «I el llop s'enfarinà la poteta»; o bé melangiós, al bell mig de la misèria, com a «Demà demanarem» o a «De tant que et vull et trec un ull». Amors ensopits, amors sublims: «El nai...