GERARD PIQUE

«És increïble quan em paro a pensar i recordo que, quan tenia deu o onze anys, esperava a la llotja del Camp Nou la sortida dels jugadors després del partit. Eren els meus ídols. Sortien el Figo, el Luis Enrique, el Pep, etc., i tenia la sensació que eren intocables. Els veia passar i no gosava dir-los res. En canvi, ara madono que sóc on eren e...

«Es increíble cuando me paro a pensar y me acuerdo de que cuando tenía diez u once años esperaba en el palco del Camp Nou la salida de los jugadores después del partido. Eran mis ídolos. Salía Figo, Luis Enrique, Pep, etc., y tenía la sensación de que eran intocables. Los veía pasar y no me atrevía a decirles nada. En cambio, ahora me doy cuenta...

«És increïble quan em paro a pensar i recordo que, quan tenia deu o onze anys, esperava a la llotja del Camp Nou la sortida dels jugadors després del partit. Eren els meus ídols. Sortien el Figo, el Luis Enrique, el Pep, etc, i tenia la sensació que eren intocables. Els veia passar i no gosava dir-los res. En canvi, ara m'adono que sóc on eren e...