ANDREU MARTIN

Oraingo honetan, maitasunen arloan lehiakide duen eta poliziek atxilotu duten mutilaren aldeko ikerketa egiten dihardu Flanaganek; une berean, pil-pilean dago arrazakeriak bultzaturiko matxinada euren auzoan. Umorea galdu barik, gorputza ez ezik, morala ere kolokan izango du Flanaganek.

Luis Ramis zurtuta geratu da ondoko zera jakin duenean: aspaldiko urteetan ikusi ez duen eta eskolako laguna izan duen eta abokatua izatekotan zen Héctor Serralada ikastunarentzat bera izan dela eta oraindik ere bera dela lagunik handiena. Héctorrek zerikusiren bat izan ei du erailketa batean eta guztiek uste dute Ramisek badakiela non ezkutatze...

El jove músic Òscar Bruch (saxo) viu despreocupadament somiant a triomfar amb la seva banda de jazz, Jordi Cerdanya (guitarra), Pepín Orango (contrabaix) i Ovidi Aliaga (taula). Improvisen concerts de carrer al Barri Gòtic de la seva ciutat per divertir els turistes. Fins que la sort sembla que truca a la seva porta...

A la Baldosa, una sala de festes de Madrid, el grup d?O Zabala i Òscar Bruch, el Signe dels Quatre, estan preparats per tocar davant un munt de gent coneguda de la moguda madrilenya. Just abans de sortir, però, les coses es començaran a tòrcer quan Jordi Cerdanya de cop i volta es nega a actuar. I això només serà el començament? Molta gent comen...

L'oportunitat de tocar en un local i formar part dels actes que amenitzen la Setmana Negra de Gijón semblava una excusa perfecta per a divertir-se, practicar i guanyar uns diners. Res no feia presagiar a l’Òscar, que és el qui va aconseguir el contracte, que allí començaria la seva aventura més surrealista i perillosa.

Una trucada inesperada dóna la notícia al Signe del Quatre, el grup de jazz format per Óscar Bruch (saxo), Jordi Cerdanya (guitarra), Pekín Orango (contrabaix) i Ovidi Aliaga (bateria), amb la veu al piano de l’enigmàtica O Zabala: els han contractat per tocar a Venècia durant la Mostra de Cinema! Han estat recomanats ni més ni menys que per la ...

Todavía no ha sido valorado

Som als anys vint del segle passat, època del pistolerisme, del Noi del Sucre, del Sindicat Únic i el Sindicat Lliure, quan Barcelona era la ciutat de les bombes i de les pistoles. Tres homes nascuts el 1900, el Víctor, el Miquel i el Ferran, es coneixen al Music Hall Pompeya del Paral·lel, aquell cabaret que hi havia on ara es troba el Bagdad i...

Todavía no ha sido valorado

Todavía no ha sido valorado